El judici de l'aigua

Juan Francisco Ferrándiz


Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 688
ISBN: 9788418033186

Aquest és d'aquells llibres que jo, personalment, difícilment compraria. I és que per a mi, la novel·la històrica és una cosa molt seriosa. Hi ha molts escriptors que s'hi han atrevit, però (i permeteu-me l'expressió) les cagades en aquest àmbit són també molt grans. Per això tinc un escut protector que normalment em prohibeix comprar aquest tipus de llibre, que per altra banda em criden sempre molt l'atenció, si no hi ha darrera una molt bona crítica d'algú de confiança o és d'un autor ja consegrat o que hagi llegit. I a mi el nom de Juan Francisco Ferrándiz no em sonava de res... Però la llibretera de capçalera em va convèncer, amb aquell truc de gat vell de "tothom a qui li he venut n'està encantat", i com que gairebé sempre me l'encerta, vaig arriscar.

El judici de l'aigua comença fort, dos nadons que s'enfronten a una terrible prova a mans d'uns capellans que en nom de Déu sembla que són capaços de tot. I en poques pàgines enganxa. De valent. La història se situa al 1170, a la Catalunya central tot i que després el protagonista va viatjant força. Un vailet que lluita contra el seu propi destí i aconsegueix doblegar-lo amb molt d'esforç gairebé sempre, amb tenacitat i passió pel què fa i pels seus objectius. Una novel·la molt ben escrita, ben ambientada, amb uns personatges molt ben elaborats, una història bonica i un context històric que, malgrat algún detall que no acabo d'entendre (anomena Catalonia al territori català...) és un engranatge molt ben greixat i que roda molt bé. 

És el llibre ideal per llegir al vespre al sortir de la feina, en la que els episodis curts ajuden a deixar-la a mitges sense perdre's, per recuperar-la al cap d'una estona o l'endemà com si fos una sèrie de televisió.